Merda! El Sindicat ha tornat a fer de les seves. Teníem un catàleg impecable de diverses pàgines amb la nostra missió, història i tota la pesca preparada per a vosaltres, però ho han substituït tot per còpies de les memòries de la Dolly Parton del 1994 Dolly: My Life and Other Unfinished Business. Algunes fins i tot estan signades. D'on collons treuen aquestes coses?

El Sindicat ens està tocant els nassos des del 2005, quan un grapat dels nostres col·legues es van pirar i van muntar el seu "grup revolucionari radial" durant la infame fusió de la Corporació Carrefoogle. Deien que els nostres mètodes eren "massa lents", que érem massa tous amb les corporacions que feien "Goodtimes-washing" de les seves operacions fosques, i que no estàvem responent prou agressivament a l'augment del nivell de Separatonina.

Ho entenem, però proveu de produir Goodtimesium en massa mentre seguiu els 2.179 protocols regulatoris! Quina diferència amb els nostres dies com a humil oficina municipal de parcs. Tenim quotes trimestrals de purpurina per complir, inspeccions sorpresa del Departament de Només Assegurar-nos Que T'estàs Hidratant, Col·lega, i necessitem dotze signatures només per fer que les boles de discoteca girin cap a l'altre costat. Així que deixeu-nos fer la nostra feina en pau!

Dit això...

Van ser operatius del Sindicat els qui ens van salvar el cul portant subministraments d'emergència en una missió perillosa durant la Gran Pandèmia de Separatonina de no fa gaire, quan estàvem críticament baixos de reserves. Vam compartir pa de plàtan ranci i vam intercanviar històries durant unes hores, rient com vells amics, assenyalant Polaroids esborroses i dient "te'n recordes quan" amb veus que es tornaven suaus. Un d'ells va començar a taral·lejar 'Together You and I' de la Dolly Parton, i aviat tots cantàvem fluixet, oblidant totes les trivialitats que ens separaven.

Després va arribar el matí, el rellotge d'algú va fer bip, i les parets van tornar a aixecar-se. Vam tornar a remenar papers, i el Sindicat va marxar amb els seus tricicles tunejats, les butxaques plenes de detectors de Separatonina sense llicència. Encara penso en aquell dia, de tant en tant.

Quan vaig llençar el llibre de la Dolly, una ràfega de vent va girar l'última pàgina del llibre, revelant una escriptura maldestra i irregular: "Te'n recordes d'aquell dia?"